Ricard Vidal

La Butaca de l'Avi Ricard Vidal

Quan jo era petit, el meu avi em va regalar un ós de peluix. Era molt suau i bonic... La raó del regal, va ser la següent: No vull que utilitzis la meva butaca, és per això que et regalo aquest ós de peluix, perquè t'hi asseguis al damunt. Al meu avi li encantava seure allà. Era la seva butaca preferida, i no deixava que ningú més s'hi assegués. Recordo el primer cop que els avis em van portar al cinema, vam anar a veure una pel-lícula d'animació Nen, aquesta serà de les poques butaques que podràs seure-hi -va dir-me l'avi minuts abans que la pel-lícula comencés. Per això, no em pensava pas que a l'herència hi posés: A part de donar-te tota la casa i els mobles, també et dono la meva butaca preferida, espero que en facis un bon ús. Mentre ell vivia, mai vaig poder seure en aquella butaca. Per sort, ja fa temps que vaig complir el meu somni de quan era petit: seure a la butaca de l'avi. És molt còmoda, potser és per això, que molts cops m'hi he quedat adormit...